Primera Professió dels novicis Juvencio Ramírez, Natércio Chachuaio, Guillermo Díaz, Manuel Debrassone, Antonio Ixmatul i Pedro Valoi
Amb una immensa alegria rebem la Primera Professió dels nostres germans Juvencio Ramírez, Natércio Chachuaio, Guillermo Díaz, Manuel Debrassone, Antonio Ixmatul i Pedro Valoi que va tenir lloc en el nostre Santuari de Sant Ramón Nonato, a Lleida
Aquest és un d’aquests dies que conforten la vocació. El 30 d’octubre de 2024, en Sant Ramón, sis joves han declarat la seva opció per Crist, jugant-se la vida en la professió els quatre vots: Juvencio Ramírez, Natércio Chachuaio, Guillermo Díaz, Manuel Debrassone, Antonio Ixmatul i Pedro Valoi.
Què fantàstic! Quina gran noticia! I aquesta opció juramentant-se davant quaranta-tres religiosos. De Saragossa: pares Paco Sanz i José Navarro; de l’Olivar: pares Fernando Ruiz, José Antonio Lacasa i Alejandro Triviño; de Lleida: pares Vicente Zamora, Carmelo Portugal, Antonio Criado i Dinis Mario; de Castelló: pares Cristian Peña i Dinis Inacio; de El Puig: pare Manolo Anglés i fray Rubén Darío; de Cúria provincial: pares José Juan Galve, Johnny Chacón, Alveu Luis i 2 diaques Joaquim Siquice i Inacio Jacitene; de la Llar Mercedària: pares Francisco Bernardo i José María Carod; de Sant Ramon: pares Francisco Marín, Joaquín Millán, Luis Mejía, diaca fra Diego Pepió i novici fra Francisco José Parra; de Madrid: pares Luis Callejas i Francisco Alises, fra Omar Alcántara; de Valladolid: Pares Elie Gervais Desire Fouda Fouda i Apollinaire Mutimbimbi Mayaya; amb els novicis Aristote Pande Kiluba, Jean Claude Kwizera, Eric Niyibitanga, Ful Yannick Njiso, Clovis Hakizimana, Janvion Efame Ngo’o, Olivier Kezakimana.
A més d’una assemblea de quaranta amics; entre ells Missioneres Darderas, Josefinas de la Caritat, Caputxines del Diví Mestre i una monja de Montserrat.
Signats per la creu alçada, presidits pel pare provincial José Juan Galve, entrem en el temple en blanca lletania, cantant a una amb el cor i el poble: Quina alegria quan em van dir anem a la casa del Senyor…! Propi, els sis novicis entren avui en una casa del Senyor molt singular, la Mercè.
Situats en el presbiteri, després de venerat l’altar, arrenca el pare Provincial amb to festiu donant benvingudes, agraint, intimant a participar, regalant pau.
La monitora Antonia Fusalba ens situa: Avui, com a família Mercedària, ens alegrem per aquests sis germans, i els acompanyem en el seu generós lliurament sota la mirada afectuosa de la nostra Mare de la Mercè.
És proclamada, reptadora, la Paraula de Samuel: Aquí estic (per Auri García), del salm 99: Serviu al Senyor amb alegria (per sor Natalia Aldama), de sant Pau als Corintis: El mateix Esperit reparteix a cadascun en particular (per sor Virginia Ndahafa), de l’Evangeli de Mateo: Vaig estar en la presó i vau venir a veure’m (per fra Diego).
Intervé Antonia: Contemplarem com sis germans nostres es comprometran a una vida molt especial, en comunitat i practicant els quatre vots.
El pare Luis, per ser mestre, crida als novicis, que responen alegrement: Aquí estic, Senyor… El pare José Juan, com a provincial, inquereix la voluntat dels anomenats: Què demaneu?; els que li manifesten: Unir-nos a vosaltres com a membres d’aquesta Orde.
El pare Provincial ens la rumia: La Paraula ens crida al compromís radical de la caritat. Samuel no coneixia, però estava a l’espera, i aquí estava Helí, per a orientar-ho. Els religiosos tenim un avantatge: Som comunitat, de persones diferents, però que indica, discerneix, acompanya en moments difícils. Estem en un camí, molt sacrificat, que ens ajuda a madurar i ens sosté en els alts i baixos. El nostre carisma immergeix en el món sofridor dels marginats; allí hi ha molta presència de Déu. Comptem amb l’ajuda de la Mare, que estimula i aupa.
Sobren paraules, i urgeix l’al·legat, el pare Provincial s’encara amb els novicis: Què preteneu? I els sis són categòrics: Volem unir-nos més estretament al Senyor; viure la pobresa, la castedat i l’obediència; oferir la nostra vida a imitació de Crist Redemptor.
I fra Rubén Darío obre la bretxa, renovant per un any els seus vots.
La Monitora ens adverteix que hem arribat al moment àlgid, a ser testimonis de la consagració a Déu dels sis anomenats.
I un a un emeten la fórmula de professió fra Juvencio, fra Natércio, fra Manuel, fra Antonio i fra Pedro davant el pare Provincial, i fra Guillermo davant el pare Luis Callejas, delegat del Provincial de Castella.
A continuació, són revestits com professos, reben el text de la Regla i de les Constitucions. I ve el moment tan sentit de l’abraçada a cadascun dels religiosos presents. Mentre tota l’assemblea canta: Verge, Mare de les Mercès mira als fills de Nolasc.
En l’Oració dels fidels (amb Dolores Marbá), demanem: Per l’Església, pels Pastors, pels recentment professos i la seva perseverança, pels allunyats, pels pobres i marginats.
En el ofertori posem sobre l’altar les fidelitats de tots, en forma flors, l’escut, el pa i el vi, portats per quatre religioses amb ritmes típics africans, toc de tambor i el sublimador: EEE! Fumu weyamba makabu.
Celebrem el gran Misteri de la infinita misericòrdia, que combreguem mentre que cantem tots: Ànima missionera, que seqüencien els novicis africats amb Kicongo, malbaratant ritme, símbols, exultació.
El pare Francisco dona les gràcies a l’assemblea per haver compartit tant de goig en un ambient global i íntim. Convida a compartir impressions mentre que prenem alguna cosa.
Fra Antonio Ixmatul explicita en nom dels sis professos: gràcies a tots que avui ens acompanyeu; a Déu que ens ha anomenat; als quals ens han animat, el pare José Juan, el pare Luis Mejía, el pare Luis Calleja, a la nostra comunitat de Sant Ramón; a tots els familiars que ens han seguit per les xarxes; a les companyes del CEVRE; al poble Sant Ramón, que tant d’afecte ens ha manifestat, així com totes les poblacions de la comarca; a tots, tots perquè ens heu assistit en aquest camí.
I, agraint l’afecte de María, li supliquem que ens continuï conduint com a Mare en el futur de la consagració.
Tanquem, a les 13.50, amb nova explicitació, ara massiva, de l’espiritualitat en els cants africans, Swahilei, nimbados de atabal i ululessis. Coronant l’amanyac de la Salvi.
Va seguir un pica-pica general, generós, i un menjar compartit per seixanta-dos germans i amics.
