Parròquia de Santa María de Cervellón: una joia mercedària amagada
Un autèntic santuari del carisma de la Mercè, que es troba en la zona d’Arturo Soria
[Article extret íntegrament del Diari ABC]
En la plàcida zona d’Arturo Soria, on abunden les cuidades urbanitzacions i les cases unifamiliars, entre locals d’oci i de serveis, arbredes i zones verdes, està amagada la parròquia de Santa María de Cervellón, icona de la presència dels Pares Mercedaris a Madrid.
Cal afinar molt la vista per a entrellucar l’entrada d’aquesta parròquia al carrer Belisana, 2. I cal tenir esperit aventurer per a fer el pas i entrar, a través d’un senzill i modern pòrtic, a un dels temples més injustament desconegut. I dic recent perquè durant aquest any compleix les seves noces de plata. Un autèntic santuari del carisma de la Mercè, dels Pares Mercedaris, que són els qui regeixen aquesta parròquia.
De fet, l’edifici que, diguem-ho així, oculta la joia del temple és la casa de la Cúria provincial de la Província de Castella dels Mercedaris, una congregació de molta història, de molt de servei.
Primera monja mercedària
El primer que cal aclarir, abans de ficar-nos amb aquesta crònica artístic-vital de la parròquia, és que la denominació de Santa María de Cervelló no es correspon amb cap advocació mariana. Santa María de Cervelló va ser la primera monja mercedària de la història. La religiosa María de los Ángeles Curros y Ares, gran difusora d’una altra mercedària de la qual caldrà parlar llargament en una altra ocasió, la beata Mariana de Jesús, va escriure una petita biografia de Santa María de Cervelló, en la qual destaca les virtuts d’oració i lliurament als malalts, una santa que va néixer en 1230 i va viure la seva vida de caritat a Barcelona.
En el Diccionari Biogràfic de la Reial Acadèmia de la Història, es llegeix sobre aquesta santa que «el títol del Socors amb el qual també es nomena i coneix a Santa María de Cervelló es va deure al fet que sor María de Cervelló , en vida i després de morta, va ser vista més d’una vegada, acudir, sobre les ales del vent, en socors de les naus de la redempció combatudes per la mar embravida; com van testificar amb jurament, en el Capítol General de l’Ordre de la Mercè, celebrat a Lleida l’any 1291, els redemptors fra Manuel de Alburquerque i fra Arnaldo Liniverio, haver-la vist sobre el seu navili, combatut per la tempestat el dia 20 de desembre de 1289».
Diu la crònica oficial de la parròquia que originàriament es denominava ‘Sant Jacinto’ i que va ser assignada a l’Ordre de la Mercè en data 28 de desembre de 1965. «Després de moltes converses i contactes del Rector amb els encarregats de la OCSHA (actual edifici de la Cúria Provincial en el C/Belisana, 2), s’inaugura la nova parròquia, el 18 de febrer de 1967. El 19 de setembre de 1978, la Mercè de Castella, avalada i ajudada econòmicament per la majoria de les cases de la Província, compra la Residència OCSHA, perquè en el futur pròxim allí habiti el personal de la Cúria Provincial i la Parròquia tingui església i salons per als menesters pastorals», assenyala la història.
L’any 1996, cap al mes d’abril, es comencen les obres per a la reestructuració de l’església parroquial, que des del 18 de gener de 1996 va passar a dir-se oficialment parròquia de ‘Santa María de Cervellón’. L’1 de desembre de 1996 s’obre a l’activitat pastoral el nou temple de la parròquia ‘Santa María de Cervellón’, anomenada anteriorment de ‘Sant Jacinto’. Va ser el cardenal Antonio María Rouco Varela qui va consagrar l’església el 9 de febrer de 1997.
Les fites arquitectòniques i escultòriques d’aquest temple, la sostrada del qual representa la barca de l’Església i la que té entre les seves mans la santa protectora, són els següents: la Pila Baptismal i el Mural del Baptisteri, el Mural de la Misèria Humana, el Sagrari i l’Arbre de la Vida, la vidriera Central del Crist Redentor, la vidriera del Sant Sopar en la capella de la penitència i la galeria Mercedària obra de l’escultor rus Lev Kerbel, conegut per les seves estàtues dels líders del comunisme, Lenin, Stalin Marx … Les seves escultures religioses en bronze dels sants i santes mercedaris, que estan en aquesta parròquia, són a més les úniques obres de referència d’aquest escultor a Espanya. Cal destacar a més la pietat que aquest autor rus va regalar als religiosos i que està en el front de l’altar.
Els religiosos
L’actual rector d’aquesta comunitat és el religiós mercedari, P. Mario Alonso, que està acompanyat per un vicari parroquial, el P. Serge Ndayisaba i els pares Fernando i Leoncio. La pandèmia, segons confessió del rector, va marcar un abans i un després en la parròquia, entre altres raons per l’assistència de les persones més grans del barri, població abundant.
La vida de la comunitat es desenvolupa a través d’una sèrie de grups entre els quals cal destacar el de Mans Solidàries, amb les seves campanyes en favor dels cristians perseguits, el grup de Pastoral de la Salut i el de la Fundació La Mercè Migracions. També hi ha grups de formació d’adults, fins fa poc dedicats al camí sinodal. No són menors els cors. Una característica important de la parròquia és l’abundant nombre de cases religiosa en el seu territori.
I com no podia ser d’una altra manera, Cáritas és un dels focus d’activitat principal. Una Càritas que treballa unida a la Càritas Rectoria, i que atén una sèrie de famílies, de persones, que s’acosten a la parròquia per aliments i ajudes vàries per a la mínima existència digna. La generositat dels fidels fa que siguin importants les campanyes de Nadal, del Dijous Sant i del Corpus destinades a Càritas.
Així com els pares Mercedaris pretenen ser mercè, amor, i extensió de la redempció cristiana en els marges socials per a ajudar l’home a confiar i viure esperançats en la redempció de Crist, així també és aquesta parròquia.
