P. Joaquín Millán: El seu amor per l’Orde de la Mercè

Després de molts llibres publicats sobre l’Orde de la Mercè, el pare Fr. Joaquín Millán demostra una passió i un amor indestructibles cap a ella

Aprofitem la festivitat de Sant Ramón Nonato per a fer-li una entrevista que teníem aparaulada des de feia ja un temps i que ens feia molta il·lusió per tot el que significa la seva persona dins de l’Orde de la Mercè

Fra Joaquín Millán Rubio és sinònim de saviesa, disciplina i experiència.

Aprofitem una recent trobada amb ell -durant la festivitat de Sant Ramon Nonat en aquest santuari-, per a fer-li una entrevista i parlar de tot una mica, sobretot de la seva passió per la història de l’Orde de la Mercè.

El pare Joaquín Millán Rubio, va néixer a Estercuel, Terol, l’11 de febrer de 1940, a prop el santuari de la nostra Senyora de l’Olivar. Va ingressar en el Seminari Mercedari de Reus (Tarragona) el 29 de setembre de 1950. Va vestir l’hàbit a Santa María de l’Olivar el 20 de setembre de 1955, per a professar el 24 de setembre de 1956. Va passar al Puig de Santa María el 29 de setembre de 1956 per a cursar la filosofia i teologia. Va ser ordenat prevere el 27 de juny de 1964 en la parròquia de Santa María del Puig, ciutat de València.

Des dels onze anys, en el Seminari de Reus, va començar a buscar dades i escriure sobre l’Orde, encoratjat per l’amor a la Mercè que li va infondre el pare Tomás Tomás Tomás. En els anys de seminari major del Puig va aprendre del pare Juan Devesa Blanco. Després la Universitat Literària de València, en cinc substanciosos anys, el va capacitar per a entrar amb pas ferm en la recerca històrica.

Els seus escrits són innombrables, com mil articles, cent fullets, més de trenta tractats com no n’hi ha.
La seva única dedicació ha estat l’Orde de la Mercè, i l’amor a ella ha estat l’objectiu únic dels seus treballs.

Entrevista

Presenta’t en 30 segons
Soc un frare mercedari des d’abans de ser concebut del ventre de la meva mare.
Jo vaig ser engendrat per a ser frare mercedari.

Abans?
De sempre.

Fa quant temps que ets mercedari?
Jo vaig ingressar als 10 anys; i per tant porto ja 73 anys de frare.

Ets historiador. T’agrada la història. D’on et ve aquesta passió?
A veure, jo soc un historiador, diguem, casolà. És a dir, jo he fet la carrera universitària en la universitat, però, sobretot, soc historiador dels meus valors, dels valors de l’orde i de tot allò que jo estimo.
No he escrit res que no sigui sobre l’Orde de la Mercè. Jo m’he cenyit a escriure sobre l’Orde.

Sobretot, són llibres, evidentment, sobre l’Orde de la Mercè, però hi ha alguns especials? Bé, primer, quants llibres has escrit?
Doncs no sé, 30, 40, 50.

Tants llibres?
He escrit molts.

I tots sobre la Mercè?
Tots sobre la Mercè.
Hi ha llibres de recerca pura, llibres que m’han costat molts anys. El llibre de Sant Ramon que vaig publicar fa tres anys, m’ha costat trenta anys; perquè els llibres de recerca es van recollint dades per tot el món, fins que dius, ja tinc bastant per a escriure’l.
I tinc també novel·letes de l’Orde, on he fet una biografia de María de Cervelló, de Sant Ramon Nonat, una cosa correguda que s’escriu molt fàcilment, però que és molt comunicativa.

Tornant a aquest llibre de Sant Ramon, què és el que més et va impactar conèixer de la història del sant?
El que més convenç en els sants és la seva autenticitat. Per exemple, parlem de Ramon Nonat, és un cas especialíssim, perquè és un nen d’aquí, de la comarca, és un nen de poble, un pagès, i arriba a cardenal. Com és que és possible que un nen d’aquest entorn, pagès, arribi a cardenal. És l’autenticitat de la vida d’un home que sorprèn el món, i que sorprèn el propi Papa. I que, realment, s’adona que l’important és donar la seva vida als altres, com a mercedari.

Ara portes uns anys en la comunitat de Sant Ramon.
Quina és la teva tasca principal? És a dir, com és el teu dia a dia en Sant Ramon?
Quin és el meu dia a dia? Viure els meus anys de gran. És a dir, realment, jo soc una persona que he treballat molt i ara, doncs, estic una miqueta, diguem, de retir, no? Vivint del passat, però dedicant cada dia tot el meu temps, sobretot, al que és la formació dels novicis. Jo procuro comunicar-los als novicis la vivència de la meva vida, les meves experiències, la meva història, la història de l’Ordre, les Constitucions, l’amor a l’Orde i, a part d’això, continuo escrivint. Jo ara mateix tinc en l’ordinador tres llibres, que estic tirant cap endavant, no?

Quins són? Ens els pots dir?
Un d’ells és sobre documentació real. Un altre és la biografia del Pare Presentat, que si Déu vol serà beatificat molt aviat, i que és un testimoniatge molt bonic. I un altre tinc també de recollida de documentació antiga.

Avui precisament és el dia de Sant Ramon…
De Sant Ramon Nonat.

… últim dia d’agost. Com celebreu aquest dia? Què fa aquest dia tan especial?
Mira, el que procurem, sobretot, és atendre la gent que ve.
Acabes de veure’m amb una parella que ve fa anys perquè la dona va tenir cinc avortaments, i algú li va parlar de Sant Ramon, va venir a Sant Ramon, i després ha tingut tres fills. Després de cinc avortaments ha tingut tres fills i tota la família venen a agrair a Déu el do de la vida. I això és una cosa que ho palpem diàriament, la presència de Ramon actuant, fent favors, ajudant a la gent, sobretot, en el sentit de la vida. Recordeu que Sant Ramon va néixer sense néixer, que va néixer després de morta la seva mare, perquè el vescomte de Cardona es va adonar que en el ventre de la difunta hi havia una vida i va obrir el cadàver i va treure al nen Ramon. I això és un signe permanent en la vida de Sant Ramon, el donar vida, el comunicar vida, el donar sentit a la vida.

Venen aquí durant tot l’any les dones que desitgen quedar-se embarassades, o només en el dia d’avui?
Aquest santuari està obert tots els dies i tot el dia sencer. I ve molta gent, venen de totes les parts. Venen a demanar la vida i a agrair la vida, perquè moltes vegades venen després, al cap del temps, a dir: “vaig tenir un fill, gràcies a que vaig venir a Sant Ramon”. Però també ve molta gent que plora a Sant Ramon, que dona gràcies a Sant Ramon per moltes coses, perquè Sant Ramon és un sant universal. És un taumaturg que atén a qualsevol que acudeix a ell.

De tota la trajectòria que tens de tants anys de ser mercedari, ens pots explicar alguna anècdota que t’hagi passat, que sempre recordes o que et va impactar?
Mira, jo recordo que, amb el Pare José Sesma, que bé coneixeu, ell sent provincial i jo secretari seu, em va convidar a anar a Amèrica. I, bé, doncs anem a Amèrica, jo encantat, no? Però Déu em cridava allí, perquè l’arquebisbe de Panamà el que va fer és portar-me… el que jo volia veure era el Canal de Panamà i l’església de la Mercè, però l’arquebisbe de Panamà el que va fer va ser portar-me al Chorrillo, que era el barri més miserable de tota Amèrica. I arribar allí i veure’m envoltat de 30, 40, 50, no sé quants nens, mig descalços, evidentment desnodrits, allò va canviar la meva vida. Perquè jo en aquell moment ja vaig decidir que el meu camí anava a ser aquell. I, de fet, durant vuit anys vaig deixar tot el que era escriure i produir, vaig deixar tot, tot, tot, i em vaig dedicar enterament a ajudar a aquella gent fins que l’obediència em va tornar de nou a prendre els meus papers, i els meus llibres, i les meves anotacions, i tot el que tenia recollit per a fer història.

De fet, ets el mercedari de la Província d’Aragó que més llibres has escrit, no?
Bé, no ho sé.

El Pare Millán, no?
Jo he escrit molt. Però a més tinc una altra cosa que és peculiar, i és que jo publico llibres que no han publicat uns altres. És a dir, jo busco llibres que no s’han publicat i els publico. O llibres que van tenir poca divulgació i els torno a publicar. Sobretot, això, ho he fet molt amb els escriptors que van morir en la guerra. Del Pare Sancho, Manuel Sancho, he publicat molts llibres, perquè crec que és important que tot això que és un bagatge històric i cultural de l’Orde, doncs es difongui i sigui conegut.

Doncs moltíssimes gràcies, un plaer.
Bé, el gust és meu i que m’honreu així, no?