Ordenació diaconal de Fra Diego Pepió Orantes

Amb immensa alegria rebem l’Ordenació Diaconal de Fra Diego Pepió Orantes en el nostre meravellós i històric Santuari de Sant Ramon Nonat, Lleida

Crònica de fra Joaquín Millán:

Gran efemèride. El mai vist en els set-cents anys d’aquest històric Santuari: L’ordenació diaconal de fra Diego Ignacio Jorge Enrique Pepió Orantes.
Sublim cerimònia des del moment, 12’30, que anuncia Nikka Ángela Tabión: ” Benvolguts germans i germanes, sigueu benvinguts per a acompanyar a fra Diego Ignacio Jorge Enrique en la seva ordenació diaconal per la imposició de les mans i la pregària de monsenyor Francisco Conesa Ferrer. Mentre el cor alegrat de vint-i-cinc nens, dirigit per la germana Cristine Caliguiran, canta: Anem cap a tu, Senyor Jesús, seduïts pel teu amor…”.

Marxem cap a l’altar del Senyor, seguint els perfums de l’encens i l’ensenya de la santa Creu; els seminaristes de la diòcesi Jacob i Rui; els novicis Juvencio Hotti Chun, Manuel Foliano Debrassono, Guillermo Salvador Díaz Reyna, Pedro Antonio Ixmatul Najera, José Eduardo García Mejía, Natercio Eugenio Chachuaio i Pedro Joao Valoi; els diaques Josep Montoya, Aureli Ortín i Luis Cañadilla; els sacerdots Xavier Rodríguez, Marc Maià, Iñaki Marró, Martín Hinojosa, Abel Trulls, Marcos Aceituno i Bernardo Weimberg; els religiosos  José Juan Galve Ardid, Domingo Lorenzo, Jesús Roy, Jhoeiner Ballesteros, Alveu Jacinto, Jesús Bel, Francisco Bernardo, Paco Sanz, José Navarro, César Blanco, Juan Lorenzo, Rubén Darío, Alejandro Tribiño, Francisco Marín, Joaquín Millán i Luis Mejía.

Els novicis, els diaques, els sacerdots, els religiosos, l’Ordenant, el Pare Provincial superior, el Bisbe, que ens regala la pau, ens convida a la conversió, ens uneix en lloança amb el cor i en l’oració col·lecta: “Concedeix al que has triat, disponibilitat, humilitat i perseverança en l’oració”.

La Paraula ens convida a aprofundir en el gran misteri que estem vivint: La Saviesa anirà sempre al costat de fra Diego (Sab. 6,12). A on anirà sense l’alè del Senyor? (Sal. 139). El Senyor l’ha constituït element d’edificació de l’església (Ef.4, 11). Es farà esclau per a servir com el Senyor (Mateo 20,25).

La monitora anirà marcant els ritmes a seguir: El pare Francisco crida a fra Diego. El pare José Juan dona fe de la seva idoneïtat. El bisbe Francisco ratifica: Triem a aquest germà nostre per a l’Orde dels diaques, i ens delecta amb una bella i profunda reflexió:

“Estimat Diego: Ho has meditat i discernit, ara reps el gran regal del Senyor, que ell t’atorga per mitjà de l’Església. Crist, que s’ha fixat en tu, et donarà la força necessària i la saviesa precisa perquè puguis ser-li fidel. Tu i tots nosaltres entonem un cant de lloança i gratitud a Déu per tota la seva misericòrdia i el seu amor, al mateix temps que ens adherim en la pregària perquè mantinguis la teva disponibilitat en el seguiment del Senyor. Quedaràs consagrat, vinculat per sempre a Crist, serf de Déu i de tots els homes, i així tota la teva vida només pot estar moguda per un desig: servir. Servir sempre i servir a tots, la qual cosa comporta renunciar a comoditats i egoismes. L’espiritualitat de l’ordre de la Mercè t’ajudarà a buscar a Crist en els últims i posar-te en disposició d’ajudar a qui pateix qualsevol tipus de captivitat. En clausurar l’Assemblea del Sínode deia el Papa: És aquesta, germans i germanes, l’Església que estem cridats a somiar: una Església servidora de tots, servidora dels últims. Un aspecte molt important del teu ministeri és l’oració. És ella la que sustentarà el teu lliurament a Crist i als germans. Només si estàs adobat en l’oració, podràs ser bon servidor dels teus germans i els faràs arribar el goig que inunda la teva ànima. Et lliuraré l’Evangeli, dient-te: “converteix en fe viva el que llegeixes, i el que has fet fe viva ensenya-ho, i compleix allò que has ensenyat”. Així ha de ser la teva relació amb la Paraula de Déu: d’escolta orant i acolliment cordial per a edificació del cos de Crist, que és l’Església. Som un poble enriquit amb diversitat de ministeris i carismes; és summament important que no et situïs mai per sobre del sant poble de Déu, sinó que comprenguis la teva vida i ministeri al costat d’aquest poble, inserit en la seva vida, en les seves dificultats i esperances. En l’oració de consagració demanarem al Senyor que l’exemple de la teva vida susciti la imitació del poble sant. Que sant Ramón i tots els sants de l’orde mercedari acompanyin la teva vida i ministeri. Que la Verge de la Mercè sigui la teva Mestra en el servei als més vulnerables, la teva companya i el teu guia fins al dia en què Crist retorni ple d’esplendor i glòria”.

Hem arribat al zenit: El Bisbe interpel·la a fra Diego, que reiteradament, cada vegada amb major empenta, fins a set vegades, diu: sí que vull, sí que prometo. Tot és sublim, heroic, per això acudim a la intercessió dels sants: Santa Mare de Déu, Sant Pere Nolasc, Sant Ramon Nonat… et preguem, sent-nos; perquè beneeixis, santifiquis i consagris a aquest elegit, et preguem…

Així, tan senzilla com prodigiosament, la imposició de mans i la pregària del Bisbe converteixen a fra Diego en diaca, receptor i transmissor dels Set dons de l’Esperit sant. És revestit de l’estola i la dalmàtica diaconals, pels pares Jesús Roy i César Blanco. El Bisbe li lliura l’Evangeli de Crist, amb l’encàrrec de ser missatger, li regala el òscul de pau.

Els nens del cor canten alegres: Junts podrem continuar dibuixant somriures… Una mateixa abraçada que sentim els teus fills en aquesta gran família, Família mercedària.

Amb especial solemnitat són portats el pa i el vi per al Sacrifici, fra Diego podrà alimentar amb ells la fe dels cristians. Els gots sagrats i l’altar són sublimats d’encens. El cor recalca: Confiats en la seva misericòrdia, ens acostem a Tu, Senyor, per a oferir-te de nou la vida, per a lliurar-te la nostra llibertat… Llancem a la ventura mans que parteixen el pa, consagrat el caminar.

I segueix el prefaci, l’anàfora… tot sembla rutinari, però no hi ha rutina, sinó gran apoteosi del Misteri, connivència amb un més compromès per al Regne. En la comunió, tots volen rebre el Cos de mans del fra Diego. El cor està molt constret: El Fill de l’home no ha vingut a fer-se servir.

Concloent, el pare Provincial mostra el seu agraïment, aquesta és una jornada especial, expressa. Fra Diego desborda igualment gratitud, més significativament per als arribats de Barcelona, i convida a seguir la festa a l’interior del Convent. El Bisbe rubrica: un dia gran.

Com és propi dels Mercedaris tanquem lloant a la Mare i encarint-li: Beneeix als teus fills. Amén.

Fra Alejandro Triviño amb la comunitat de Sant Ramón i el grup filipí han preparat un convit abundós i exquisit, que refocil·la al centenar d’assistents. No hi ha presses, i sí ganes de compartir el goig d’aquesta festa.