Més de 40 anys proporcionant una vida digna a la gent gran de la Llar d’Ancians Sant Pere Nolasc
Complet reportatge, del canal de televisió panameny Fe TV, sobre la labor dels mercedaris en la cura integral dels ancians
Entre la pau, l’harmonia i l’amor que es respira entre les seves parets, aquestes persones troben una família
FETV, un canal de la televisió oberta panamenya de contingut religiós i cultural, va realitzar la setmana passada un ampli reportatge sobre la missió que desenvolupen els mercedaris en la Llar d’Ancians Sant Pere Nolasc, en el barri de El Chorrillo.
La reportera fa una primera visita a la Parroquia Nostra Senyora de Fàtima.
Parroquia que al 1989 es va convertir en refugi per a milers de chorrilleros quan els Estats Units va envair Panamà.
Al costat de la Parròquia es gestionen 2 grans missions per part dels mercedaris, amb el Pare Javier Mañas al capdavant: l’educació i la cura integral d’ancians.
D’aquesta última missió ens parla el reportatge.
Igual que la Parròquia, la Llar d’Ancians funciona des de 1980. Aquesta va sorgir com a resposta a una de les grans necessitats de la comunitat, del barri del Chorrillo. I és que sovint es trobaven ancians dormint a la porta del temple, ancians, en la seva majoria, abandonats per la societat i amb un alt índex de vulnerabilitat.
Actualment en la Llar resideixen 35 ancians, la majoria d’ells molt grans.
L’únic requisit per a poder entrar en la Llar és que no tinguin familiars, és a dir, que ningú es pugui fer càrrec d’ells.
Molts d’ells entren a través del Ministeri de Desenvolupament Social després d’una petició, però els hi ha que entren per abandó, o bé per casos de psiquiàtric o d’hospitalitzacions, que, una vegada finalitzada la seva cura bàsica, acaben ingressant en la Llar.
La llar el forma un complet equip interdisciplinari de professionals: psicòloga, fisioterapeuta, treballadora social, tècnic en infermeria, nutricionista, cuidadors, animadors també i, és clar, voluntaris de tota mena.
Tots ells s’encarreguen de brindar totes les atencions necessàries perquè els ancians tinguin una vida digna. Se’ls respecta les seves creences, se’ls acompanya psicològicament i s’organitzen activitats per a evitar que tingui una vida sedentària en excés.
Això últim es converteix pràcticament en un repte, en una lluita diària per part dels cuidadors, ja que l’ancià tendeix a seguir, fins i tot desitjar, una vida sedentària, ja sigui perquè li costa moure’s per problemes físics o simplement perquè estan més còmodes descansant en el llit o asseguts tot el dia veient la TV o parlant amb els seus companys.
Algunes de les activitats que es poden arribar a celebrar al llarg del dia són: la celebració de l’eucaristia -que els que ho desitgen voluntàriament poden atendre tots els dies-, la sala de fisioteràpia, tot tipus de jocs, balls, cançons…
Remarcar que totes aquestes atencions són gratuïtes, però alguns d’ells, que són pensionistes, donen les seves aportacions voluntàriament per a la seva cura. Per a la resta, que no rep cap mena d’aportació, està el subsidi per part del Ministeri de Desenvolupament Social que dona un suport mensual a la llar, i també aportacions privades d’algunes fundacions i particulars.
Cap al final del reportatge, hi ha una part molt íntima, en què es conversa amb alguns dels interns, els quals ens comparteixen les seves històries, moltes d’elles molt entranyables i tristes.
Cal tenir en compte que molts d’ells se senten abandonats, sobretot al principi quan entren.
De tota manera, gràcies a la pau, l’harmonia i l’amor que es respira entre les parets de la Llar, els ancians acaben trobant una FAMÍLIA.
Aquí podeu veure el vídeo promocional del reportatge realitzat per FE TV:
I aquí el reportatge complet:
