La Verge dels Desemparats visita per primera vegada el Reial Monestir de La nostra Senyora del Puig de Santa María
Una jornada històrica, festiva i molt emotiva en la qual es va poder venerar la imatge de la Verge dels Desemparats
El diumenge 26 de juny de 2022, el Reial Monestir de La nostra Senyora del Puig de Santa María va rebre, per primera vegada en la història, la visita de la imatge processional de la Verge dels Desemparats, dins dels actes programats amb motiu de l’Any Jubilar del Centenari de la Coronació Pontifícia.
L’organització de la jornada va ser coordinada per una Comissió composta per diferents col·lectius locals i en coordinació amb l’Ajuntament del Puig de Santa María i la Germanor de Seguidors de la Verge dels Desemparats de València.
La imatge de la Mare de Déu va ser rebuda en la Plaça del Pare Félix Ramajo a les 10h. Allí l’esperava un gran nombre de fidels i autoritats. L’Escola de dansa i cant valencià del Puig de Santa María li van oferir dues danses.
A continuació, es va produir el trasllat de la Santa Imatge a l’Església amb el «Mare-mòbil». Feia la seva entrada triomfal a l’Església la Mare de Déu dels Desamparats, la qual, va ser rebuda amb un calorós aplaudiment i varis «vives a la Mare de Déu».
Després de ser col·locada en el costat esquerre de l’altar va començar una ofrena floral per part dels fidels i associacions presents.
Don Álvaro Almenar Picallo, vicerector de la Basílica de la Verge dels Desemparats de València amb gran fervor i emoció va destacar la importància del Puig de Santa María en la història de València.
A les 11h començava la Solemne Eucaristia amb una església plena de gom a gom i que va ser presidida pel P. Melchor Azcárate, Superior i Rector, i concelebrada pels PP. José Sesma, Cristian Peña i Manolo Anglés i Fr. Rubén. La part musical va ser a càrrec del Cor Parroquial.
Es va resar l’oració jubilar i tots els assistents van entonar l’ “Himne de la Coronació de la Mare de Déu dels Desemparats”.
En acabar, va arribar un altre dels moments més emocionants i importants, la visita de la Santa Imatge al sepulcre del P. Jofré. La Imatge de la Verge portada a coll va entrar en la Capella del P. Jofré i es va produir així la gran trobada. Allí es va resar per la ràpida beatificació del P. Jofré.
El Puig de Santa María, bressol del Cant Valencià, va oferir a la Verge dels Desemparats tres «albaes» (1) cantades i versades des del cor.
(1: Variant del cant valencià d’estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes)
Van ser molts els que durant tot el dia van passar a resar davant la Imatge i no van voler perdre’s aquest esdeveniment.
A les 18h, com cada tarda, però de manera especial, es va resar el Sant Rosari.
Amb l’Església una altra vegada plena, a les 19h es va celebrar l’eucaristia en la qual es van oferir a la Verge als més petits.
Arribava l’hora de l’últim acte del dia, el moment en què la Mare de Déu dels Desamparats anava a processionar pels carrers del Puig de Santa María.
Les campanes van començar a sonar, la Santa Imatge sortia portada a coll per la portada romànica del Reial Monestir i aquí era esperada per centenars de fidels que la van acompanyar per tot el recorregut.
Obria la processó la «dolçaina i el tabal» les Festeres de la Puríssima, els nens de Primera Comunió, els fallers de les Falles del Trencall, la Mar i Doctor Pesset, la Reial orde de Cavallers i Dames, la Real Confraria de la Verge del Puig de Santa María.
La Santa Imatge lluïa un mantell de seda en blanc trencat amb brodats i filigranes en or, va ser portada pels Portadors de la Verge del Puig de Santa María i Seguidors de la Verge dels Desemparats.
A continuació, els Religiosos Mercedaris i un Religiós Caputxí, un nodrit grup de la Germanor de Seguidors de la Verge dels Desemparats, les autoritats locals amb la seva alcaldessa Luisa Salvador al capdavant i tancava la processó la Banda de Música de la Unió Musical del Puig de Santa María.
Arribem al final de la processó, s’ensumava el moment del comiat, un gran passadís es va formar en la plaça per a rebre a la Mare entre aplaudiments.
Les «albaes» van tornar a sonar i amb les seves veus van fer vibrar i plorar a més d’un. Tot era «sentiment», alguna cosa que els valencians tenen molt quan veuen a la «Mareta» sigui amb el títol de Desamparats i Verge del El Puig, perquè Mare només hi ha una.
Va arribar el moment del comiat, la Imatge va tornar a la seva «Mare-mòbil» amb el so de l’Himne Nacional, els aplaudiments i les 21 «salves» que van omplir el cel de color.
Queda com a record tangible d’aquesta visita un quadre de la Verge dels Desemparats en la Capella del Pare Jofré, així com també un record en el cor de tots: l’amor de María cap als seus fills.
Fins la propera Mare de Déu dels Desamparats!
