La imatge de la Mare de Déu de la Mercè torna a la Basílica després d’un llarg procés de restauració
La talla de la patrona de Barcelona lluirà més radiant que mai durant la festa major després de ser sotmesa a un profund tractament, al Centre de Restauració de Béns Mobles, per tornar-li l’aspecte que tenia al segle XIV, quan va ser creada
[Article (i foto de portada) extret íntegrament de El Periódico]
La talla de la Mercè suma molts segles al culte, alguna intervenció i més d’un contratemps. Des del segle XIV, quan Pere Moragues la va crear, ha passat diferents vegades pel taller. La majoria de les ocasions per resoldre petits desperfectes de policromia o per afegir elements, com el tron, tot i que en altres moments les intervencions han sigut de més calat com quan el 1939 va haver de ser restaurada pels danys causats durant el juliol del 1936, a l’inici de la Guerra Civil, moment en què la basílica va ser cremada i la imatge de la Verge llançada des del camerino a l’altar i el seu cap va quedar greument perjudicat.
Tots aquests retocs, més el pas del temps, han canviat la imatge original de la talla enfosquint-li la pell i els cabells, i alterant la policromia de les seves robes. I així, amb cabells castanys i gairebé bronzejada lluïa la patrona de Barcelona fins a l’octubre passat. Ara, les seves carnacions s’han aclarit i la seva ondulada melena, els rínxols s’aprecien mirant-li l’esquena, ha canviat a vermellosa. També ha rebaixat de to la capa que li cobreix l’esquena i l’escot obert, més propi d’una princesa que d’una verge, de la qual fan de l’escultura gòtica una talla especial. A més, amb la intervenció, els seus bonics llavis de noia jove ressalten més que mai.
Policromia del XVI
El canvi és obra del Centre de Restauració de Béns Mobles, on ha sigut tractada durant nou mesos per encàrrec de l’arquebisbat de Barcelona. I des d’on va sortir el juliol passat convenientment embalada i ambientalment aïllada per tornar a la Basílica i fer un període d’aclimatació –la fusta és molt delicada i més amb tants segles d’història– abans de ser posada de nou al culte. Cosa que passarà el dia de la patrona, el pròxim 24 de setembre, durant la solemne missa major (10.30 hores). El trasllat fins al camerino es farà la nit anterior i es retirarà la rèplica, realitzada al segle XX per Josep Barbero, que durant el temps d’absència de la talla ha ocupat el seu lloc.
El fet pels conservadors ha sigut una intervenció completa: s’ha estudiat la peça, s’ha documentat gràfica i textualment, s’ha radiografiat, fotografiat, estratigrafiat, analitzat, posat a la cambra de desinsectació i, òbviament, restaurat. De totes les capes de policromia que sumava s’ha recuperat la segona més antiga, datada entre els segles XVI i XVII perquè era la més pròxima a l’original i la que més ben conservada estava. Intentar arribar a la pintura del segle XIV hauria sigut danyar la peça. També se li han retirat la base i tots els cargols de ferro incorporats al llarg dels segles per subjectar-la al tron i assegurar el nen Jesús que s’asseu als seus genolls. Elements completament aliens a la talla original que inclinaven la imatge cap endavant, li donaven inestabilitat i la feien innecessàriament pesant: 95 quilograms en total.
Entronitzada però sense corona
El pes de la talla no era habitual com tampoc ho és la seva mida, molt més gran del corrent en les imatges que es veneren en un camerino. No en va, el destí original de l’escultura no era la petita capella actual sinó el centre d’un altar gòtic realitzat per Bernat Roca en el segle XIV i eliminat en el XVII a favor d’un de barroc, més d’acord amb l’època. Especial la fa també la seva postura, asseguda, més pròpia de les verges del romànic que del gòtic. I la seva absència de diadema, la té però posterior i aliena a la talla: «És una princesa entronitzada sense corona, no sabem per què. Se li va posar posteriorment com a joia o com a complement. Tampoc hi ha cap marca que indiqui que originàriament la portava», assegura la conservadora Beatriz Montobbio, autora del canvi de la patrona al costat de la també restauradora Claustre Augé.
Del que no dubten és de la bellesa de la patrona de Barcelona: «La Mercè ha recuperat la seva silueta original del segle XIV i la seva imatge de princesa de Barcelona. És molt guapa», conclouen a duo.
Vídeo de l’arribada de la Mare de Déu de la Mercè en la Basílica i comentada pel religiós mercedari P. Fermín Delgado, rector de la Basílica de la Mercè:
Muntatge de Vídeo amb música de fons: Goigs a la Mare de Déu de la Mercè:
