El 10 d’agost del 1218 sant Pere Nolasc va fundar a Barcelona l’orde de la Mare de Déu de la Mercè per a la redempció dels captius, amb la participació del rei Jaume I i davant del bisbe de la ciutat, Berenguer de Palou. El proper any, per tant, els mercedaris celebren 800 anys d’història. Per conèixer l’obra que els mercedaris fan a Catalunya hem xerrat amb José Juan Galve, actual provincial de la província mercedària d’Aragó i president de la Fundació Obra Mercedària. Com viuen la propera celebració de 800 anys d’història de l’orde de la Mercè? Els 800 anys són una acció de grà- cies a Déu perquè la Mercè continua present treballant amb il·lusió. Ens considerem supervivents, perquè si mirem la història veiem que hem estat a punt de desaparèixer molts cops. No obstant això, som aquí, gent nova, temps diferents, però amb el mateix esperit. Sens dubte, hi ha una part humana, que som nosaltres, i una altra que correspon a la nostra fundadora, la Mare de Déu de la Mercè. L’orde va néixer a Barcelona. Continuen demanant que els sigui tornada la basílica de la Mercè? Barcelona és la nostra seu, el nostre bressol, per això mai no deixem de demanar a l’arquebisbe corresponent poder tornar a casa nostra, la basílica de la Mercè. No ens cansarem de demanar-la, no perquè sigui una església especial o un barri espectacular, sinó perquè és casa nostra i volem tornar a les nostres arrels. Amb motiu dels 800 anys, el vicari general i els provincials li van enviar una carta al cardenal Joan Josep Omella. N’estem esperant la resposta. L’orde va ser fundat amb la finalitat d’alliberar els cristians captius dels musulmans i la pirateria del Mediterrani. Com s’adapten als nous temps? El món de la captivitat no ha canviat tant. De fet, tornem a l’esclavatge i a l’explotació del germà pel germà. Hem avançat poc. Les cadenes continuen existint, n’hi ha de mentals però també de físiques. La Mercè encara té molt a dir avui dia. El missatge de llibertat i dignitat humana continua essent tan vàlid avui com fa dos mil anys, potser més, perquè som en un món enrevessat, en un canvi d’època, en una societat on tot es confon, res no és autèntic, ho posem tot en dubte. Però la gent no podem viure en l’aire, necessitem algun agafador que ens doni certa seguretat. Actualment, treballem sobretot en el món de les presons i amb parròquies en barris amb dificultats. José Juan Galve, provincial dels mercedaris «Volem tornar a casa nostra» capellania? Presons que eren pràcticament inhabitables canvien radicalment quan entren el capellà, l’educador i tots els voluntaris. El capellà, a la presó, és intocable, té més força moral que el director. El món de la presó és dur però la tasca que s’hi fa és molt gran. Totes les activitats que organitzem tenen com a objectiu treure la gent dels patis. Per què? Perquè el pati porta problemes: baralles, consum de droga, males influències. El pati és un món mort. Tota la porqueria social és a la presó. Tenim ionquis, alcohòlics, malalts mentals, persones maltractades i abusades des de petites, i que ara han esdevingut maltractadores i abusadores. La presó són les escombraries socials. Quina és la feina que es fa en els pisos de reinserció? Hi ha gent que quan surt de la presó no té família o ningú no vol saber-ne res. El primer pis de reinserció per a presos que es va fundar no només a Catalunya, a Espanya, sinó arreu del món és la Llar Mercedaris, a Barcelona, per a gent que surt de permís. Més recentment, hem obert un altre pis a Sant Feliu de Llobregat. Són un pont per connectar els presos amb la societat. Quina tasca de cooperació fan? Som presents a Sud-amèrica i Àfrica, on impulsem centres nutricionals, escoles, llars d’acollida i rehabilitació… Quina és la feina que es fa a la presó? El pare mercedari Bienvenido Lahoz va ser qui va remodelar tota la concepció del treball a presons. Gràcies a ell es pren consciència que no és qüestió que hi hagi un capellà a la presó, sinó una capellania. Llavors, la presó funciona com una parròquia, i el responsable (pot ser sacerdot, religiós, religiosa, laic) coordina un grup de voluntaris. A Catalunya som presents a les presons de Ponent, Can Brians, Trinitat i Wad-Ras. Comptem amb uns 200 voluntaris que col·laboren amb els capellans en la preparació de l’Eucaristia, la catequesi, tallers… Nosaltres no som una ONG, som la presència de l’Església a la presó. El voluntariat que entra en una presó ho fa en nom de la diòcesi corresponent. Sempre es pivota al voltant de dos objectius fonamentals: humanitzar i evangelitzar el món de la presó. Com canvia el món de la presó amb la presència del capellà i la
